dimarts, 4 de novembre del 2008

700 ANYS D’ARTESANIA




1. LA MATÈRIA PRIMERA: EL FANG

El fang és un material que ha acompanyat a l’ésser humà en tota la seva història. Des del neolític fins a l’actualitat aquest material ha servit tant per l’elaboració d’utensilis d’ús quotidià com per crear objectes decoratius i luxosos.
Els centres terrissers s’han anat situant al llarg de la història en zones on era fàcil accedir a terres argiloses. Aquestes, no obstant, no són totes iguals i segons les seves característiques els centres fabricaran un tipus diferent de terrissa.
Les condicions geogràfiques i climàtiques de Quart fan que la terra sigui molt magre i, per tant, menys plàstica i més sorrenca i aspra. Els terrissers de Quart anaven a buscar-la a dues terreres del terme municipal de Llambilles que encara avui dia l’exploten: al Puig, on hi recollien terra vermella; i a Gurnau,per agafar terra blanca.
Pel tipus de peça que fabricaven, els terrissers anaven a arrancar la terra a l'hivern, que era quan tenien menys feina, i en temps de lluna vella, ja que segons ells la terra no tenia tanta porositat.
Extracció subterrània
La primera modalitat consistia en fer un forat, anomenat "daba" per saber a quina profunditat es trobava la terra desitjada. Acte seguit es netejaven les capes dolentes de terra fins arribar a la veta o "bei" de terra bona. Finalment es feia un pou, quadrat o rodó el suficientment ample perquè hi poguessin treballar dos homes, un per arrancar la terra i l’altre per pujar la terra a la superfície mitjançant cabassos.
Extracció superficial
També anomenada "tallada oberta", consistia en arrancar la terra de la superfície d’un marge o una paret.

2. ELABORACIÓ DE LA TERRA


Un cop recollida la terra, es deixava a l’aire lliure perquè el fred o les glaçades l’esmicolessin. També es podia dur a l’obrador, on s’estenia a l’era i s’anava aixafant amb un roc. Un cop seca es guardava en un porxo. A continuació es col·locava la terra en un safareig o bassó, s’hi afegia aigua, i es barrejava mitjançant un pal fins que s’aconseguia una pasta homogènia i espessa.
Llavors es col•lava el contingut del safareig per eliminar les impureses de la terra i la mescla resultant es conduïa a la bassa, on prèviament s’hi havia posat cendra o sorra fina per evitar que el fang s’enganxés abans de treure’l. A la bassa les partícules d’argila s’anaven dipositant al fons mentre l’aigua s’evaporava amb l’escalfor del sol.
Quan s’havia evaporat l’aigua es ratllava el fang de la bassa amb una canya fent quadrícula. Per eliminar l’aigua que quedava a d’interior de les quadrícules també conegudes com "pans"- s’anaven girant diverses vegades. Finalitzada aquesta operació els pans es conduïen al racó de la terra, que era l’espai més humit de l’obrador, amb l’objectiu de deixar-los reposar durant aproximadament un any sense que el fang perdés el seu grau òptim d’humitat.
El procés d’elaboració de la terra finalitzava quan el terrisser, just abans de treballar-la, l’amassava amb les mans o els peus per acabar de lligar-la i eliminar les bosses d’aire.

3. EINES TRADICIONALS

Les eines utilitzades per l’elaboració de la terrissa destaquen per la seva senzillesa i simplicitat. Els artesans les utilitzaven per donar forma i gràcia a les peces, i al llarg del temps en prou feines han evolucionat formalment. Amb la introducció de les màquines la feina del terrisser ha perdut duresa i ha disminuït el temps de producció, però l’essència del treball artesà encara es troba avui dia en la utilització d’aquestes eines. A continuació en podeu veure una mostra destacada, dividides en els dos processos bàsics de l’art terrisser: l’elaboració del fang i la creació de la peça.
Eines d’extracció i elaboració de la terra
Recipient d’espart que utilitzaven els terrissers per traginar terra.
Màquina per fer líquida la terra i colar-la.
Màquina per pastar fang, abans de treballar-lo.
Estri rodó o quadrat amb filferros, de forma quadriculada que servia per garbellar la terra.
Estri de ferro allargat, però petit, que l’usaven per arrancar la terra abaix dels pous de la terrera.
Estri en forma rodona de fusta que servia per aixafar la terra.
Màquina per fer pols a la terra.
Estri per treure el fang de les basses.
Estri allargat de ferro que l’usaven per arrancar la terra de la terrera.
Estri de fusta en forma de creu que el feien servir per barrejar el fang líquid a les basses.
Estri de ferro rectangular, amb un mànec de fusta que l’usaven per cabessar la terra.
Eines de creació i cocció de les peces
Tros de canya o fusta que s’usava com a mida.
Tros de canya prima per fer el forat als galets.
Se’n deia corda o faixa a una corda de cotó o una faixa que es feia servir per treure els cossis del rodell i deixar-los a terra.
Tros de cuir per polir les vores dels cossis.
Planxa quadrada de ferro amb un forat al mig que serveix per estirar i donar forma a les peces.
Cera amb un blè a dins que l’usaven per mirar si el forn de negre, un cop tapat, no respirava per enlloc.
Fil d’acer per tallar les peces de fang.
Eina amb dues pues de ferro i un mànec de fusta, usat per posar les faixines al foc.
Estri en forma arrodonida per polir l’interior de les cassoles.
Estri de fusta per picar el cul de les cassoles.
Fustes planes per posar les peces a secar.
Tros de fusta rodona per fer els forats a les peces.
Fusta rodona que es posa damunt el plat de la roda per fer-hi peces.
Estri de fusta per decorar els cercles dels cossis.
Eina metàl·lica amb pues com un rasclet que serveix per treure el caliu de dins el forn quan es descaliva el forn de negre.
Roda molt baixa per fer peces molt grans. Normalment està col·locada a ran de terra.

4. PECES TRADICIONALS

Les principals característiques de les peces tradicionals elaborades pels terrissers són la seva senzillesa formal i la seva funció utilitària. Són objectes que, a diferència de la ceràmica, serveixen per ajudar als humans a realitzar tasques quotidianes. Aquest fet ha suposat que amb el pas del temps, i amb l’aparició de noves costums i materials, la terrissa sembli condemnada a la desaparició. I aquest és el motor que ha impulsat l’estudi i la valoració de la terrissa per part d’especialistes de tot el món, fins al punt de descobrir que en
la seva senzillesa s’hi pot amagar certa bellesa. L’interès d’aquestes obres, a més, també recau en la informació sociològica que emanen, ja que ens parlen dels costums quotidians dels nostres avantpassats.
Recipient per posar aigua calenta per escalfar el llit.
Estri de cuina, se’n fabricaven de dues mides: si era petit s’anomenava murri i si era gran, ull de bou.
Recipient que s’usava per fer fum quan s’anava a recollir eixams d’abelles.
Recipient per donar beure a l’aviram; és fet de botxa, com a reserva d’aigua.
Recipient per beure els animals domèstics i engabiats, sense reserva d’aigua.
Recipient per donar menjar als porcs; és de parets molt gruixudes i és planer; mesura 60x25 cm.
Recipient per a contenir líquids, preferentment vi; el de mida gran tenia un broc a la part de baix.
Recipient per posar-hi caliu encès, s’usava com a sistema de calefacció en les èpoques de fred.
Recipient en el que s’hi cremaven excrements d’animals per a fer fum per anar a brescar els ruscs de les abelles; tenen dos brocs i un mànec.
Recipient per a transportar aigua, és fet de botxa, té una nansa a la part superior amb un galet i una tarot.
Recipient per a transportar o guardar oli, només té un tarot, se’n feien de dues mides, d’un maial i de dues quartes.
Recipient per a contenir i portar aigua dolça a la barca, és de base molt ample per tal de que no es tombi; té un reforç al galet i al tarot.
Recipient que usaven els ferrers per regar les rodes de carro quan les ferraven.
Té dos brocs i dues nanses. Un dels brocs és per omplir-lo d’aigua, i l’altre està ple de petits forats.
Recipient per cuinar. Segons la forma s’anomenava plana o fonda.
Recipient de cuina per rentar roba o plats, se’n fabricaven de 1 a 2 peces (35x20 i 45x24 cm).
De les mateixes característiques també trobem la conca de rojaler, que servia per remullar els motllos de fusta, i contenia una barreja de sorra fina i aigua.
Recipient per a contenir líquids fabricat en vàries peces. La peça és la mida que tenen els cossis i correspon a la quantitat de fang. Per tant, a més nombre de peces més gran és el cossi. Les mides més usuals eren del número 1, del 2, del 3, del 6 i del 8.
Recipient per fer la bugada, té un broc al mig, i els cercles eren decorats amb ditades. La seva alçada corresponia al número de peces, essent les més usuals del 10 i 12.
Recipient per separar l’oli de l’aigua, té una canal al costat. Se’n fabricaven només de mides grosses sense cercles ni decorat.
Recipient per emmagatzemar oli. No tenien cercles i es dibuixaven amb una pinta. Les mides més usuals eren del número 4, del 6 i del 8.
Recipient per posar-hi caliu per escalfar el llit. Té forma de plat amb un mànec.
Recipient per contenir líquids, preferentment vi selecte. Té un broc a la part de baix i les seves mides eren de 40x30 cm. La seva forma difereix totalment del doll de Cadaqués que s’usava preferentment per transportar aigua.
Estri per posar vi a les botes, per dins tenien estries per tal que el vi no rodés; se’n fabricaven d’una sola mida.
Estri de terrissa que servia per cremar-hi carbonet i cuinar. Tenia una graella de fang i un forat a la part de baix.
Estri de terrissa per posar-hi caliu encès i que servia per mantenir el menjar calent.
Recipient per salar olives. Se’n fabricaven de quatre mides: 2 peces (40x30); d’1,5 peces (30x25); d’una peça (25x15); i de 0,5 peces (20x15).
Recipient per a guardar la mel; se’n fabricaven de varies mides.
Estri que servia per coure greixons.
Recipient per mesurar vi. Se’n fabricaven de varies mides: del número 2 i de mitja peça, i de 8 i 16 porrons respectivament (un porró, segons mesures catalanes corresponia a 0,941 litres). La de 4 porrons se’n deia mitxot.
Recipient que s’usava com a braser portàtil, especialment les venedores se’l posaven sota les faldilles per no passar fred als mercats.
Estri de cuita. A Quart no es fabricaven vaixelles, només es feien plats per a diferents usos.
Recipient en forma de bol que es feia servir per posar-hi vi calent i pa torrat.
Estri per tapar recipients de cuina. Podien ésser de dues formes, la plana i la fonda, que servia per tapar soperes.
Recipient per anar a buscar aigua al pou i tenir-la a casa. La mida més corrent era de dues peces que corresponia a 30x20 i que hi cabien uns 10 litres.
Recipient per a contenir líquids que servia per a regar el planter. Tenia dos brocs, un amb petits forats per fer de regadora.
Recipient baix i ample, amb un reforç al galet i al tarot, que servia per a contenir líquids.
Aquesta peça s’usava per anar al camp i, generalment s’enterrava fins a la meitat per tenir l’aigua fresca.
Recipient de terrissa que s’usava per cuinar.
Recipient per cuinar que tenia una forma intermitja entre l’olla alta i l’olla xata.
Recipient per cuinar, tenia forma recta i estreta del coll.
Recipient per cuinar que s’usava preferentment per coure verdura. Tenia forma recta i estreta del coll i anava acompanyada d’una cobertora.
Recipient amb tapa que tenia forma rodona i xata, i que servia per cuinar.
Recipient amb tapa que servia per cuinar estofat. La seva forma era xata i de boca oberta.
Estri que es col·locava a les parets de les cases per aniar pardals. La seva forma era alta i relativament estreta, amb un forat a la base.
Peça que s’utilitzava per torrar castanyes.
Recipient per a mesurar l’oli. Se’n fabricaven de dues mides: de 2 quarters i de 12 quarters (1 quarter equival, segons mesures catalanes, a 0,951 litres).

5. QUART, CENTRE CATALÀ DE LA TERRISSA NEGRA

La terrissa negra és dins de la indústria artesanal de Quart la que gaudeix de més notorietat, esdevenint un dels tres centres . Els seus orígens els trobem a mitjans del S. XV, quan els terrissers de negra de St. Dalmai es van instal·lar a Quart per la idoneïtat de la seva terra argilosa.
El secret per fer terrissa negra està en la tècnica de cocció, per a la qual s’havia d’utilitzar un forn especial. Per aconseguir aquesta característica és necessari que un cop les peces estiguin cuites, s’introdueixi llenya a la fogaina i es tanqui el forn. La llenya consumeix tot l’oxigen de dins el forn, i al ser substituït per fum el ferro que porta el fang s’oxida, motiu pel qual les peces adquireixin el color fosc que les caracteritza.
Les especials característiques que experimentava aquest fang un cop tractat permetia construir atuells de grans dimensions -impensables en altres centres terrissers-, ideals per contenir líquids. La terrissa negra de Quart és significativa per les formes panxudes dels atuells, d’una gran sobrietat i austeritat, que es limitaven a unes línies horitzontals que servien al terrisser de punt d’orientació a l’hora de col·locar les nanses a la peça. Un altre guarniment consistia en unes línies ondulades fetes amb la “pinta”, que a vegades anaven paral·leles o
creuades en la peça.
De tots els atuells fets amb terrissa negra el més característic era el cossi. La seva principal característica era les seves grans dimensions, ja que podia emmagatzemar des de 50 l. fins a 1.000 l. Aquest fet la feia una peça difícil de modelar pel que únicament el podia aixecar un mestre terrisser. La magnitud del cossi, a més, impossibilitava l’ús d’un torn clàssic, pel que s’havia de fer servir un torn tot ell fet de fusta d’olivera, format per una gran base que li donava estabilitat sobre el qual puja un eix que aguanta quatre braços horitzontals, damunt dels quals hi havia un rodell. Per poder crear un cossi d’aquestes dimensions calien dos persones: l’aprenent , que feia rodar el torn; i el terrissaire, que dret l’anava modelant.
A més del cossi, a Quart es feien altres peces amb terrissa negra, com per exemple atuells relacionats amb el camp (ansat fumer, els abeuradors d’aviram i de porcs, el catúfol,...), amb els hàbits domèstics (l’ampolla, l’escalfeta, el maridet,...), amb la mediació o conducció de líquids (el càntir, el mallal, la tramostera, l’embut,...), o amb la construcció (teules).

6. LA TERRISSA ROJA

Tot i que la indústria terrissera de Quart és principalment coneguda per la creació d’obra negra, la terrissa roja també ha tingut una important producció.
La terrissa roja era idònia per a la fabricació d’atuells que havien de resistir al foc, com per exemple, les cassoles planes i fondes, la greixonera, l’olla vigatana, l’olla podrida, l’ansat o tupí, la torradora de castanyes o la xocolatera entre d’altres.
La majoria d’aquests atuells s’elaboraven en el torn, on el terrisser utilitzava una tècnica original de Quart que es va posar en pràctica a principis del segle XX a l’obrador de Can Marcó. Consistia en col·locar davant del torn un perfil fet amb cartró o fusta de la peça a elaborar. Aquest perfil es posava davant del torn i es collava en un ferro, molt a prop del rodell, per mantenir-lo ferm.
Aleshores el terrisser anava modelant la forma de la peça seguint el perfil, que servia de guia a l’operari. Aquesta tècnica facilitava la feina i permetia que les mides de les peces fossin molt més exactes, ja que en altres centres terrissers fabricaven aquestes peces a ull.
L’obra roja, a diferència de la negra, es feia en els forns “moruns”, que es trobaven dins l’obrador. Aquest forn, de tradició àrab, estava fet de totxo massís fet a mà, lligat amb argila i sorra. Es caracteritzava per tenir a la seva part superior una volta circular amb petits forats que facilitaven l’evacuació dels fums i que dirigien el foc cap a les zones del forn més desassistides. Aquest fet permetia elevar i uniformitzar la temperatura de cocció i millorar la qualitat de la producció.
La substitució del carbó pel gas a les cuines va suposar la crisi d’aquest sector.
Actualment, l’obra roja representa el 80% de la producció terrissera de Quart, però ha quedat limitada als objectes de jardineria. Aquestes peces representen, al mateix temps, un canvi en la seva elaboració. El torn, que abans era la tècnica que s’utilitzava, ha estat substituït per la premsa, que permet fer una producció més ràpida, seriada i còmode. Aquest sistema es va introduir al municipi a principis del segle XX a través de la terrisseria de Can Marcó, i es va generalitzar entre tots els terrissers a partir del “boom” dels seixanta, vinculat a la jardineria.

700 ANYS D’HISTÒRIA
1. ELS ORÍGENS INCERTS

Els orígens de l’activitat terrissera a Quart són força incerts pel que fa a les dates i al nombre de persones que un principi s’hi van dedicar. No obstant existeix un document de l’any 1312, el més antic que s’ha trobat fins ara, que fa referència a la fabricació d’olles a Quart. Aquest document -conservat a l’arxiu Històric de Protocols de Barcelona- ens aclareix la importància de la comunitat terrissera quartenca i, a més, ens permet datar l’activitat terrissera de la vila almenys fins a la Baixa Edat Mitjana.
El document fa referència a la lleuda de Girona, és a dir, l’impost que es cobrava a les persones per poder vendre els seus productes en una ciutat. Al text s’especifica qui tenia dret a cobrar la lleuda, quan, en quina proporció i sobre quines matèries. Dels trenta-quatre apartats que té el document n’hi ha dos que parlen de Quart i de l’actual terme municipal. En destaquem un, el novè, en el qual es deixa molt clar que a Girona es venien les olles elaborades a Quart:
Aquest text, a més, demostra la importància de les olles quartenques per sobre de les que es fabricaven a Cadaqués i Barcelona, i que els ollers, per poder vendre les seves obres havien de pagar la lleuda al castell de Gironella, que era l’entrada de la ciutat.

2. L’ESPLENDOR ARTESANAL: LA CONFRARIA DELS OLLERS

L’etapa d’esplendor artesanal de Quart correspon entre el segle XVI i XIX, època en que l’activitat terrissera es va desenvolupar sota l’ordre i la reglamentació establerts per la Confraria de Santa Justa i Santa Rufina o
Confraria d’ollers de Quart. Aquesta institució, nascuda amb l’objectiu de regular l’ofici de terrisser i vetllar perquè el seu treball fos respectat arreu, es va constituir el 7 de maig de 1572, després de ser autoritzada per Felip II. En aquella època a Quart hi havia 12 cases d’ollers que venien gran part de la seva producció a Girona. Aquesta producció constava, bàsicament, de terrissa de servitud, per a usos domèstics, per cuinar, per rentar, per menjar o conservar líquids.
La creació d’aquesta confraria va permetre als terrissers disposar d’un fons de diners per poder afrontar les nombroses polèmiques, pugnes judicials i plets amb els terrissers de la ciutat de Girona, aplegats en la confraria de Sant Hipòlit i Sant Sebastià. En aquells anys Quart es trobava sota l’autoritat de l’Ajuntament de Girona, pel que els terrissers de Quart, que sempre van voler la seva independència, s’havien d’adaptar a les seves normes i reglaments. La confraria de Sant Hipòlit i Sant Sebastià, a més, s’oposava a l’entrada a la ciutat
de terrissa d’altres centres artesanals de fora de la ciutat. A partir d’aquest fet es va iniciar una batalla judicial que va culminar amb una Sentència Reial de 15 de juny de 1676, segons la qual els ollers de Quart – inclosos en el privilegi real de 1572- aconseguien la seva independència.
A finals del segle XVIII i principis del XIX la Confraria dels ollers va anar perdent protagonisme, tot i que la producció continuava essent important a jutjar pels 14 mestres confrares d’obra roja i els 9 d’obra negre que hi ha documentats.
Però a partir de 1850 i fins a inicis del segle XX la davallada s’anà accentuant fruit de les noves idees sorgides de la Revolució Francesa i la industrialització que, lentament, anaren penetrat en el panorama polític i social català.
1. La regulació interna de l’ofici de terrisser, controlant l’accés a la professió i evitant l’intrusisme i la competència deslleial entre els confrares.
2. Definir la política i les estratègies de venta dels productes que elaboraven.
3. Actuar com a institució solidària entre els confrares, és a dir, com una associació gremial.
4. Dur a terme activitats socials i religioses, festes en honor de les seves patrones, Santa Justa i Santa Rufina.
5. Defensar la producció de Quart respecte altres confraries veïnes.
Com a tots els oficis, assolir el grau de mestre no era una tasca senzilla. Si un jove pretenia entrar a la Confraria del ollers havia d’entrar a treballar en un obrador com a aprenent. L’aprenentatge durava tres anys, i durant aquest temps el jove no cobrava res.
Els iniciats seguien procés molt estricte de coneixement: primer aprenien a posar guarniments a les peces: nanses, galets, etc; després ajudaven al mestre a aixecar cossis; i, finalment, havien de treballar al torn i aprendre a fer els cossos de les diverses peces tradicionals. Un cop l’aprenent havia superat aquesta fase es podia presentar a l’examen d’ingrés de la confraria. La prova consistia en fer unes peces tradicionals: un cossi de tres emals, un doll i una conca de mitja bota i, finalment, un olla. Si el jurat trobava que les peces eren bones l’aspirant era admès a la confraria sota la solemnitat d’un document notarial. Però, a més, per poder fer de terrisser, el nou confrare havia d’aportar una quantitat econòmica que podia pagar en terminis: 29 sous de moneda de plata i una atxa de cera blanca si era fill de mestre, i si no, 25 lliures barceloneses i dues atxes.

3. L’ETAPA ARTÍSTICA: MODERNISME I NOUCENTISME

A finals del segle XIX i principis del XX la terrissa de Quart no passava pel seu millor moment. La pèrdua definitiva de les colònies espanyoles va suposar pels terrissers de Quart la pèrdua d’un mercat molt pròsper que havia donat bons eneficis al sector. En aquesta època, no obstant, es va produir un fet que deixarà empremta al futur de la terrissa del municipi: l’aparició de la ceràmica artística i decorativa. Aquesta etapa va coincidir amb dos corrents importantíssims de la cultura catalana, el modernisme i el noucentisme, i va estar lligada a Quart a través l’obrador de Can Marcó.
Tot va començar quan, a principis del segle XX, Frederic Marcó va anar a Prada de Conflent a treballar i a aprendre a casa de l’escultor modernista Gustau Violet. Allí, l’artesà i l’artista van dur a terme una investigació sobre motlles de guix i sobre pàtines fins a descobrir les argegates, peces artístiques i decoratives de terra cuita, fetes originàriament amb obra negra i cobertes d’una pàtina bronzina, que esdevindran bàsiques pel desenvolupament d’aquesta etapa.
No obstant, la culminació d’aquesta fusió entre art i artesania va venir de la mà de l’arquitecte Rafael Masó. Tot i estar format en el modernisme, Masó va ser un dels impulsors del noucentisme a Girona. Sota la seva visió personal de l’art i de l’estètica noucentista, Masó va acollir en el seu si un gran nombre d’artistes i artesans, esdevenint un dels períodes més importants de la cultura gironina.
La vinculació entre Masó i Can Marcó es va iniciar al 1919, i tot i que van arribar a la coneixença mútua de manera casual, l’empremta de la seva col·laboració va ser importantíssima. En tots els edificis que d’arquitectes va construir s’hi pot veure ceràmica de Can Marcó, tal i com ho demostren el Garatge Callicó
(1919), la tanca del cementiri de Girona (1919), la Casa Colomer (1928), la Casa Cot (1927/28) o la Caixa de Banyoles, entre moltes altres obres.
Can Marcó va adquirir un prestigi tant gran que alguns dels artistes i arquitectes més importants del moment, com per exemple Frederic Marés, Joan Carrera, Domènec Fita o Ignasi Bosch, hi anaren per realitzar alguna experiència. No obstant, l’artista que més empremta deixà a l’obrador de Can Marcó va ser Fidel Aguilar. Aquest escultor va crear una sèrie de figures -bustos femenins, figures de dones, un Sant Jordi,... - destinades a ser reproduïdes amb la tècnica de l'argerata a l'obrador de can Marcó. La seva mort prematura al 1917, quan tenia 21 anys, i la seva obra breu però amb molta força, han fet d'Aguilar un mite per a molts artistes gironins.

4. LA FIRA DE TERRISSA

Per tal d’adaptar-se a les circumstàncies actuals els terrissers de Quart han dut a terme una sèrie d’activitats per promoure i reactivar el seu producte. Una d’elles ha estat la declaració de Quart com a Zona d’Interès Artesanal de Ceràmica, que significa el seu reconeixement com a denominació d’origen.
L’Ajuntament de Quart va vehicular aquesta iniciativa, però per donar-li més força es va constituir l’Associació de Terrissaires de Quart. Formada per diversos professionals del sector, aquesta associació ha impulsat durant els últims anys les iniciatives relacionades la terrissa de Quart.
Una altre fita important en aquest sentit, ha estat l’organització, des del 1990, de la Fira de la Terrissa Catalana. Aquest esdeveniment, impulsat per l’associació de Terrissaires, ha reunit any rere any un gran nombre d’expositors de tot Catalunya i l’Estat Espanyol, i ha contribuït a la difusió de la terrissa de Quart en el mercat actual. També ha estat important el nombre de visitants que des dels 5.000 que va tenir a la primera edició s’ha anat multiplicant fins a l’actualitat.
En un principi la fira era coneguda amb el nom de Mostra de Terrissa Catalana però des de que al 1993 es va inscriure al Registre Oficial de Fires de Catalunya va passar a ser coneguda amb el nom que té actualment. Abans la fira es celebrava durant el mes de maig però des de l’any 2000 es realitza durant el pont de la Constitució, els dies 6, 7 i 8 de desembre. En el marc de la fira es desenvolupa una altre activitat promocional, el Concurs de Ceràmica. Aquest esdeveniment inclou diverses categories de premis valorats amb importants
dotacions econòmiques i que, amb el pas dels anys, ha adquirit un gran prestigi entre els ceramistes. Abans el concurs tenia lloc durant els actes de la Festa Major de Quart, concretament el dia de 19 de juliol que és la festivitat de Santa Justa i Santa Rufina, patrones dels terrissers.

5. EL FUTUR I LA CONSOLIDACIÓ: LA SALA D’EXPOSICIONS LA TERRISSA

El futur de l’activitat terrissera de Quart està marcat per un dels projectes més emblemàtics i de futur del municipi: la Sala d’Exposicions La Terrissa. Ubicada a la bòbila del carrer del Tren, al cantó de les escoles i davant el Local Social, la ala esdevindrà un reclam turístic i un centre indispensable per conèixer la història de la terrissa catalana. Actualment la primera fase de les obres ha estat aprovada amb un pressupost de 333.039 euros, dels quals 180.303 estan subvencionats per la Generalitat.
En total la sala disposarà de 609,63 metres quadrats de superfície construïda, distribuïts en 390,84 a la planta baixa i 218,39 a l’altell. El projecte de remodelació de l’edifici preveu la creació d’uns panells de vidre al sostre per possibilitar l’entrada de llum natural; l’habilitació de nous accessos, tant de portes com finestres; la restauració de la façana, que estarà feta d’obra vista; l’ampliació del sostre; així com la reobertura d’una de les voltes tapiades.
Al complex museístic s’hi exposaran les peces del fons de l’Ajuntament de Quart, que inclou obres antigues que s’han anat adquirint i conservant, així com les obres vencedores de cada una de les edicions del Concurs de Ceràmica, algunes d’elles considerades obres mestres de la ceràmica catalana. A més, el visitant també hi trobarà informació sobre l’ofici de terrisser i sobre la seva evolució al llarg del temps. Amb la Sala d’Exposicions La Terrissa es senten les bases per l’estudi i la difusió d’una activitat artesanal amb més set-cents anys d’història, d’una activitat que mor però que volem que segueixi viva, d’una activitat que és l’essència d’un poble.